La més que probable construcció del projecte EuroVegas està amenaçant un indret meravellós i excessivament castigat de la nostra terra: el delta del Llobregat. La reproducció postissa i pèssima d’un concepte de ciutat-casino americana caducat pot acabar, per sempre (repeteixo, per sempre), amb aquest tresor que molts no saben que tenim, però que el tenim. Terrenys agrícoles que passen de generació en generació, paisatges incomparables dels que tots podem gaudir; amb cosa de molt poc temps és probable que mirem les notícies i que aquests paisatges privilegiats s’hagin convertit en un bosc molt espès: primer un bosc de grues, que alguns es pensen que ens fa molta falta, però per sempre més un bosc de joc, màfia, mals ambients, depressió i falsedat.
Però el panorama geogràfic i agrícola no és el més important que els catalans perdrem si aquest virus s’instal·la entre nosaltres, si bé, per desgràcia, no deixa de tenir una importància immensa, ja que deixaria sense feina una gran quantitat de persones que treballen al camp i que hipotecaria una terra de per vida. Encara més dolorosa i impermissible, però, és la pèrdua d’identitat per Catalunya que això pot suposar. Identitat de cada un de nosaltres. Identitat dels catalans davant d’Europa i davant del món. La dels que estan a favor, la dels que estan en contra i la de que no els hi importa el que s’acabi fent perquè ells ja viuen bé i això queda molt lluny de casa seva. La identitat de tots.
L’actual govern de la Generalitat defensarà el seu pla davant dels mitjans de comunicació fins el final. Primer de tot, amb la censura d’imatges i informació de tot el que se surt del seu discurs, com ja ens tenen acostumats. I després, el pitjor de tot, elaborant discursos simplistes, buits de sentit, plens de demagògia i amb una clara clau electoralista i de marketing ranci. Aquests dies hem sentit unes quantes vegades: “No podem permetre que passi com amb Eurodisney”, “Catalunya passarà a ser un dels principals pols turístics d’Europa”, “Es crearan centenars de llocs de treball”. Tot plegat sentències que moltes persones, treballadores i honrades, però que no se’ls hi ha despertat l’interès en anar més enllà del bé individual i vetllar pel bé col·lectiu del poble, quan les senten, no contemplen altra opció que estar-hi d’acord, i es dediquen a aplaudir un govern que creuen que els dotarà a ells d’activitat, de treball i de riquesa. Però, el que estaria bé que es contemplés, només per contrastar, són els principals valors negatius que juguen en contra, i que es podria aplicar a qualsevol empresa: el desequilibri, la falta d’arrelament al lloc i a la cultura, i la nul·la autenticitat.
Obrim els ulls. I fem l’esforç d’obrir-los tots plegats. L’autenticitat del model de projecció internacional del nostre país farà un pas enrere, per no dir quatre o cinc. Cultura popular, gastronomia, treball agrícola, arquitectura, música, cinema, emprenedoria de qualitat, innovació,...Tots aquests potencials que tant de bé li fan al nostre poble i que surten del seu cor, de la seva essència, xocaran amb un model fet de cartró que ve aquí per multiplicar el seu or, i que només ens donarà més risc i més inestabilitat. Som a temps d’evitar-ho? Unim-nos, unim-nos tots, sigui d’on sigui d’on siguem, i només així serem capaços de saber-ho.
Per últim, us convido a tots a visitar dos indrets del món: un és la peculiar ciutat de Las Vegas, a l’estat americà de Nevada, ciutat del joc, del turisme i del comerç, amb una història interessant al darrere. L’altre indret és la zona del Delta del Llobregat, un espai geogràfic envoltat de la zona metropolitanta de Barcelona, que manté un gran interès natural i de sector primari tot i rebre amenaces de tot tipus. Lluitem, doncs, perquè aquests dos punts del món no s’acabin de trobar mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada